Durant més de dos anys, Catalunya Ràdio va emetre, les matinades dels dies feiners, un programa anomenat El lloro, el moro, el mico i el senyor de Puerto Rico. Va ser el primer programa de la Mercantil Radiofònica, és a dir, de Jordi Vendrell -que més o menys el conduïa-, Quim Monzó -que més o menys n'escrivia els guions- i Ramon Barnils -que més omenys hi ficava cullerada pertot arreu.
Per aquest llibre hi desfilen personatges tan inquietants com Albert Boadella, el pare Batllori o Xavier Domingo, tan encantadors com Pere Calders o Josep Termes, i tan misteriosos com dom Maur M. Boix o Manuel Ibàñez Escofet. Tots ells hi apareixen dibuixats amb una profunditat que les entrevistes convencionals no aconsegueixen mai. El pas de l'entrevista radiofònica al paper imprès no solament no ha fet perdre a aquestes converses la gràcia i l'espontaneïtat que tenien, sinó que a més ens ha brindat la possibilitat de tornar enrere i rellegir amb detall les grans veritats que -sobre la vida política i cultural catalana- es van dir en aquell programa
