Segle XXI, segona dècada. Pau VII agonitza a les seues estances del Vaticà i la successió es presenta envitricollada.
Rocco Maldini és un perdedor consumat que transita per la trentena i que se les apanya com pot, entre la pensió de sa mare viuda i fent de gasetiller, a temps parcial i sense la més mínima estabilitat laboral, en Il Giornale Tiburtino, un diari romà de tercera fila. Un dia, Rocco rep del seu director l'encàrrec de fer una sèrie d'articles diaris sobre la profecia de sant Malaquies, una predicció pretesament datada del segle XII i àmpliament qüestionada, segons la qual el futur papa serà l'últim de la història, ja que durant el seu pontificat s'esdevindrà la fi del món…
El gasetiller sempre se n'ha rigut d'aquesta mena d'històries i accepta l'encàrrec a contracor, amb mal amagada hostilitat. Però la Carletta Bianchi, la seua amant, amb qui manté una relació punyent i insegura i que alhora és un dels pocs esdeveniments gratificants en la vida de Rocco, és també una gran aficionada als temes esotèrics i accepta ajudar el gasetiller a tirar endavant l'encàrrec del diari.
I aleshores comencen les complicacions. Els vidres entelats és una novel·la centrada en la trajectòria grisa i de curta volada, trontollant i emboirada, d'un Rocco Maldini no gaire diferent de moltes de les persones que ens topem pel carrer, en aquest trànsit de segle i de mil·lenni.
Un espècimen que porta camí d'haver minvat a la segona dècada del segle XXI.
