Estàtues sobre el mar conta al història perversa de dos amants, nocturns i efímers.
Un psiquiatre i escriptor abocat al flirteig amb el diable rememora el passat des d’un vell palau del barri antic de la ciutat de Mallorca, mentre sent morir el temps de la mort humana.
I en un apartament d’Amsterdam, acabada la Segona Guerra Mundial, una dona escriu un dietari alhora que evoca l’experiència tràgica de veure’s perduda entre el foc i la desesperació, a punt de traspassar la frontera de l’Est.
Ambdós cerquen defensar-se de la realitat a força de voluptuositat i, a vegades, de cinisme. S’havien deixat fascinar pels instants irremeiables de la vida, per la capacitat d’esborrar la consciència de certs límits, de transformar la vida en un joc d’equilibris geomètrics. Saben que viuen un temps en què la hipocresia dicta les regles morals, per això el seu relat és transgressor: la crònica de la destrucció de les emocions, el retrat de certs paisatges de l’ànima.
