Quan era una nena, la Carme contemplava amb ulls embadalits els peixos que nedaven entre les pedres de l'es-tany artificial de la torre dels Alberich. La seva fantasia la duia a somiar que, al cor d'aquelles pedres foradades, s'hi amagaven tresors inimaginables. Les experiències al jardí dels Alberich, la duresa de la Guerra Civil, el paisatge desolador de la postguerra i el buit existencial en l'edat adulta de la protagonista configuren la vida d'una dona que s'inicia plena d'expectatives i que, a mesura que el temps s'escola entre els seus dits, va perdent embranzida fins a dissoldre's en tons grisos. La Carme haurà d'acceptar, finalment, que no hi havia res al cor de les pedres.
Narrada en primera persona i amb l'estil àgil i viu que caracteritza les obres de Glòria Llobet, El cor de les pedres, Premi de Narrativa Joanot Martorell 1999, és una novel·la en què els episodis es van succeint amb la senzillesa de qui vol transmetre únicament allò que és essencial.
Glòria Llobet (Barcelona, 1956) exerceix de mestra de Primària a Manlleu. Les seves obres es despleguen en un ventall ampli que abasta des dels lectors més menuts fins als adults. D'entre les seves publicacions cal destacar Am qui parles, Ignasi? (Premi Joan Amades 1991) i Els ulls del mirall (Premi Ciutat de Mollerussa 1998).
