Mal de lluna es constitueix com un viatge als orígens i com la història d'un encontre impossible. Un dia d'estiu, la protagonista deixa Barcelona per traslladar-se a Menorca a retrobar el seu pare i les arrels familiars. Però les amigues de la infantesa, les hores a la platja, les terrasses dels bars, el paisatge, el sexe, la lectura i altres circumstàncies quotidianes van retardant un encontre que és anhelat i temut al mateix temps. Com apunta Manel Ollé en el pròleg, aquest viatge a la terra dels origens és, alhora, una fugida i un retrobament, "un procés d'estranyament i coneixement que explora les ambigües relacions entre el llenguatge i les emocions, entre la felicitat i la infelicitat, entre la identitat i l'escamoteig de la memòria".
Escrita amb rara habilitat i en un estil precís i transparent, Mal de lluna il.lumina la complexitat dels sentiments des de la senzillesa de l'expressió i revela la complexitat del món interior de la protagonista en un moment de transició i replegament instintiu cap a l'espera privada.
