En una consulta psiquiàtrica arriben casos molt diversos, però la història del primer client del doctor Canela és ben singular: l'home assegura haver viscut un munt de vides, gràcies a la possibilitat de la seva ànima de passar d'un cos a un altre.
Però, renoi, quines vides: un nadó, l'animeta del qual retorna a la mare; una mare pàmfila com ella sola; un marit sense escrúpols; un metge escatològic; un psicòpata que liquida els agraciats d'un concurs comercial; un carceller masoca; una prostituta que treballa per al Nen Jesús; un informàtic agressiu; un iaio que practica el bandolerisme; un escriptor de pacotilla; un Mosso especialista en sectes autodestructives; un neonazi que vol convertir-se en gos; i entre d'altres, un noble que... que creu haver viscut tot això.
"Per viure vides d'aquesta mena, val més passar amb una", bromejarà el doctor Canela ignorant que, des del moment en què va acceptar el cas, és la seva pròpia vida la que corre perill.
I és que més enllà d'una novel·la d'humor estripat en blanc i negre, L'ultima vida és, tal com el seu subtítol indica, una història de bojos.
