La pluja morta

Víctor Mora (Barcelona, 1931) és un dels narradors més importants de la literatura catalana de la segona meitat del segle XX. Traduït a moltes llengües i amb un prestigi reconegut arreu com a periodista, ha rebut diversos guardons (premi Víctor Català 1965, premi Joan Creixells 1993, Premi Columna Jove 1996...) Entre les seves obres principals cal destacar la pluja morta, Els plàtans de Barcelona, El tramvia blau, parís flash-back, Entre silencis d'estels i tombes... També és autor de còmics tan famosos com El Jabato o El capitán Trueno.
Els anys d'ocupació alemanya, a França. Nombrosos espanyols lluiten amb els francesos, a la clandestinitat, contra l'ocupador. «Són la pluja morta», diu un personatge del llibre. «La pluja morta que queda als arbres, després de la tempesta», la pluja morta de la tempesta del 1936-39. En Bernet, un noi barceloní, és un d'aquests homes. En Bernet és l'home que sense pensar-s'ho gaire dóna sempre un pas endavant quan hom demana un voluntari. Ho feia quan era nen, ho fa de gran... Un dia, mentre els seus segueixen lluitant, creu que ja n'hi ha prou, que li cal viure la vida tot sol, no donar més passes endavant... ho aconseguirà?
Una de les poques novel·les que han tractat el tema de la resistència espanyola a França. La pluja morta recorda, a través del problema personal del seu personatge principal, la vigència d'aquest tema, allò que fou la vida d'una gent i d'uns germans que -diu l'autor- «van donar-ho tot per la llibertat d'Europa, per la nostra llibertat».