{\rtf1\ansi\deff0{\fonttbl{\f0\fnil\fcharset0 MS Sans Serif;}}
\viewkind4\uc1\pard\lang3082\f0\fs16 L'any 2010, poques setmanes abans del Mundial de Futbol, Ang\'e9lica, de cinquanta anys, divorciada i mare d'un fill adolescent, viatja de Barcelona a Buenos Aires, la seva ciutat natal, perqu\'e8 ha mort la mare. En el proc\'e9s de buidar el pis familiar, la dona inicia una barreja d'indagaci\'f3 i mem\'f2ria per recuperar la figura de la Bela, que ha quedat desdibuixada despr\'e9s de tants anys d'abs\'e8ncia. Aleshores la novel\'b7la s'obre com els dits d'una m\'e0, alternant diversos fils narratius: la decad\'e8ncia f\'edsica de la mare, que \'e9s una reflexi\'f3 sobre la vellesa i la mort; la joventut apassionada d'Ang\'e9lica a l'Argentina d'abans de la dictadura i els desaparecidos; una amarga disputa amb la cunyada per l'her\'e8ncia familiar; el seu propi matrimoni, i, finalment, la traject\'f2ria de la seva pintoresca fam\'edlia, arribada un segle enrere des d'It\'e0lia i que, com totes les fam\'edlies, amaga un secret. Tot plegat amb la ciutat de Buenos Aires com un personatge m\'e9s, desplegat al llarg de cent anys d'hist\'f2ria."Ang\'e9lica es va asseure davant la pantalla i va tancar els ulls un moment. Despr\'e9s li va explicar a Stephen que estava comen\'e7ant a con\'e8ixer la mare, que estava construint-ne la imatge com qui endre\'e7a un puzle i no estava segura de quina seria la figura definitiva. Ent\'e9n-me, va escriure, no puc dir que em sigui una estranya, aix\'f2 no, sin\'f3 que tot em sembla m\'e9s ambigu i m\'e9s complex que mai. I quan millor l'hagu\'e9s poguda comprendre, perqu\'e8 s\'f3c m\'e9s gran, menys l'observava. Feia anys, li va dir, que ja no em preguntava com era la mare, ho donava per sabut: nom\'e9s em preguntava com estava."
\par Premi Prudenci Bertrana 2012
\par }
