La taverna del Cau de la Lluna és, aparentment, un llibre de contes. Onze narracions que poden llegir-se independents. Però, alhora, és també una novel·la. De fet, els relats comparteixen espai, temps i personatges. I també unes històries que, sense minvar gens la condició autònoma de cada relat, van enllaçant-se de tal manera, finalment, el llibre acaba respirant un aire inconfusible de novel·la. Una novel·la de paisatges muntanyosos en perill, d'amors al límit, de llegendes esquinçades per l'oblit, de morts violentes, de confessions inconfessables i, sens dubte, una de les propostes narratives més originals dels últims anys.
