Cançó de setembre ens convida al viatge interior de la Laura. Des del seu pis de Barcelona amb vistes al mar, va teixint de nou el microcosmos en què ha viscut. La pluja constant, les petúnies pansides, els gots de whisky, la presència de l'Eduard, les converses amb l'Enric, la mirada inquietant de l'Elisabet, uns vaixells a l'horitzó, les baralles i les reconciliacions, una rosa blanca, tot s'anirà reduint a allò imprecís que l'ha lligat amb el sexe, amb l'amor i amb la vida.
