Pere Calders (Barcelona, 1912-1994) és, sens dubte, un dels narradors catalans més importants del segle XX. Va escriure obres fonamentals, com el volum de contes Cròniques de la veritat oculta i la novel·la Ronda naval sota la boira. Exiliat a Mèxic durant més de vint anys, va elaborar alguns relats de temàtica mexicana reunits a Aquí descansa Nevares i altres narracions mexicanes, així com una novel·la: L'ombra de l'atzavara. A aquests títols, cal afegir-hi ara tota una primícia: la publicació de la novel·la inacabada i inèdita La marxa cap al mar. Ambientada al món costaner i tropical d'un Mèxic plenament caldersià, la novel·la planteja els eterns conflictes i la confrontació de visions contraposades de la realitat que trobem també en altres obres de Calders, enriquits, en aquest cas, amb el llunyà rerefons dels problemes socials i polítics d'un Mèxic de ficció que, tanmateix, no està tan allunyat del d'ara. Malgrat la seva incompletesa, La marxa cap al mar complementa molt bé les visions mexicanes del món literari caldersià ja conegudes, i hi afegeix, a més, un interès addicional: el fet de poder copsar el procés i les dificultats de la seva escriptura gràcies a les anotacions d'una edició crítica. El manuscrit de la novel·la va ser recuperat del Fons Pere Calders, dipositat pel seu autor a la Universitat Autònoma de Barcelona, i es presenta per primer cop als seus lectors d'avui acompanyat d'un estudi preliminar, notes i un aparat de variants. L'edició ha estat preparada per Carlos Guzmán Moncada (ciutat de Mèxic, 1968), doctor en Literatura Catalana per la UAB i autor d'alguns estudis dedicats a la narrativa catalana de l'exili. Entre altres obres, ha publicat: En el mirall de l'altre. Paraules d'Opòton el Vell, l'escriptura dialògica d'Avel·lí Artís-Gener (Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2004), Un exilio horizontal: Pere Calders y México (Premio Nacional de Ensayo Malcolm Lowry, 2005) i Una geografia imaginària: Mèxic i la narrativa catalana de l'exili (Premi Joan Fuster d'Assaig, 2007).
