Judici final és la novel·la que tanca una trilogia encetada amb les cèlebres Societat limitada i Espècies protegides, però ho fa amb un sorprenent gir argumental i des del punt de vista d’un personatge nou que, de manera del tot coherent, s’ensenyoreix del relat i aporta una nova vida a la saga en tots els sentits imaginables.
Un irlandès arriba a València disposat a liquidar l’home més perillós de la ciutat, almenys des del punt de vista polític: Juan Lloris, el popular empresari que, impulsat pels seus èxits al capdavant del València C.F., es disposa a efectuar l’assalt definitiu a l’alcaldia. Així, mentre aquest antic membre de l’IRA i del Mossad, Liam Yeats, s’habitua a una terra i a una gent que cada vegada li resulten menys estranyes —sobretot gràcies a una dona, singular i anònima, amb qui arriba a compartir els dies que se li escolen entre els dits—, les sospites creixents de Lloris respecte de la seua actual persona de confiança, Júlia Aleixandre, el faran contractar un desenganyat professional de la investigació que, malgrat el seu desinterès inicial, esbrinarà moltes més coses de les que esperava. Mentrestant, dins l’àmbit igualment tèrbol de la política, l’incombustible Francesc Petit continuarà exercint de funàmbul i els partits majoritaris establiran una altra aliança inesperada per sobreviure. Alhora, dos ex mercenaris veuran truncada la seua existència clandestina als afores de l’urbs amb conseqüències imprevisibles, completant així el retrat d’aquest personatge únic, el mateix Yeats, la trajectòria del qual durant la narració ens mostra, amb un ritme tan reflexiu com trepidant, la vida d’un foraster que ho és en qualsevol país, la impossibilitat d’escapar d’un destí potser autoimposat i l’absurd de la condició humana més enllà de qualsevol frontera.
