La dona del tigre

{\rtf1\ansi\deff0{\fonttbl{\f0\fnil\fcharset0 MS Sans Serif;}}
\viewkind4\uc1\pard\lang3082\f0\fs16 La novel\'b7la de l'any (Premi Orange 2011)
\par Amb un brillant entramat de mites familiars i hist\'f2ries de p\'e8rdua i amor, T\'e9a Obreht ha teixit una novel\'b7la intemporal, hipn\'f2tica i m\'e0gica que l'ha establert com un dels autors m\'e9s originals de l'actualitat.
\par Els fets passen als Balcans, en un pa\'eds que es recupera despr\'e9s de l'\'faltima guerra. Natalia, una jove metgessa, arriba en missi\'f3 humanit\'e0ria a un orfenat. Pel cam\'ed rep la not\'edcia de la mort sobtada del seu avi, tamb\'e9 metge, en un poble remot. Les hist\'f2ries que li explicava el seu avi, com la de la dona del tigre o l'home sense mort, juntament amb la hist\'f2ria convulsa del pa\'eds, conformen una teranyina de personatges propers i m\'e0gics que hipnotitzen al lector. Obreht beu de les fonts de la narrativa popular europea per construir una extraordin\'e0ria novel\'b7la, plena de bellesa i imaginaci\'f3.
\par Traducci\'f3 de Ferran R\'e0fols Gesa.
\par
\par
\par
\par
\par
\par \'abUna novel\'b7la m\'e0gica, de bellesa sorprenent, exquisidament treballada.\'bb (T. C. Boyle)
\par
\par
\par
\par
\par T\'e9a Obreht
\par
\par Va n\'e9ixer a Belgrad (Iugosl\'e0via) el 1985 i ha viscut als Estats Units des dels dotze anys. Ha publicat textos a The New Yorker, The Atlantic, Harper i The Guardian, i a Best American Short Stories i The Best American Nonrequired Reading. The New Yorker la va considerar un dels vint millors escriptors de ficci\'f3 nord-americans menors de quaranta anys. Viu a Ithaca, Nova York.
\par
\par
\par
\par
\par The New Yorker: T\'e9a Obreht en els 20 under 40
\par
\par Ressenya al New York Times
\par
\par Article al New York Times
\par
\par Entrevista a televisi\'f3
\par
\par Entrevista a Radio Free Europe
\par
\par Entrevista a Vogue (It\'e0lia)
\par
\par Articles sobre T\'e9a Obreht publicats a The Guardian
\par
\par
\par }