{\rtf1\ansi\deff0{\fonttbl{\f0\froman\fcharset0 Times New Roman;}{\f1\fnil MS Sans Serif;}}
\viewkind4\uc1\pard\sb100\sa100\lang1027\f0\fs24 Aloi de Montbrai va viure una \'e8poca convulsa, sota el regnat d\rquote un sobir\'e0, Pere III el Cerimoni\'f3s, sovint violent i arbitrari, per\'f2 tamb\'e9 capa\'e7 d\rquote una gran efectivitat pol\'edtica i militar.
\par A mitjans del segle XIV l\rquote epid\'e8mia de pesta negra va trastocar l\rquote ordre social establert. La immensa mortaldat va fer que els nobles tinguessin greus dificultats per trobar treballadors i els principis del feudalisme van comen\'e7ar a fer fallida.
\par D\rquote origen normand, el mestre Aloi va treballar a Catalunya entre els anys 1337 i 1368, i va dotar l\rquote escultura g\'f2tica de l\rquote\'e8poca d\rquote un nou realisme que va tenir el seu punt \'e0lgid a la renovaci\'f3 de les figures de la Mareded\'e9u. Les verges d\rquote Aloi de Montbrai destaquen per la dolcesa dels seus rostres, poc conreada anteriorment. Un bon exemple del seu art es pot veure a Girona, ciutat on va residir molts anys: el Sepulcre de Sant Daniel, del monestir del mateix nom. D\rquote entre les caracter\'edstiques de les seves verges, s\rquote ha de fer esment del seu perfil arrodonit, les faccions menudes, la boca estreta, els cabells arrissats i, un tret ben important, no portaven corona, tal i com ha estudiat la historiadora d\rquote art Marta Crispi.
\par L\rquote escultor va gaudir del favor de Pere III durant tres decennis, un temps en qu\'e8 va complir amb enc\'e0rrecs tan diversos com les dinou escultures dels comtes catalano-aragonesos del Sal\'f3 del Tinell, al Palau Major de Barcelona, l\rquote Anunciaci\'f3 del Monestir de Pedralbes, la cadira episcopal del cor de la Seu de Girona, el sepulcre de Margarita de Lauria, a Val\'e8ncia, o els Panteons Reials de Poblet, entre altres treballs a Girona, Tarragona o Barcelona. Com ara el retaule de la Capella dels Sastres, instal\'b7lat a la Seu de Tarragona. La novel\'b7la Els secrets de la reina (Columna), de X. R. Trigo, reviu el moment en qu\'e8 Aloi de Montbrai, nomenat per Pere III mestre d\rquote obres de Poblet, treballa en l\rquote execuci\'f3 dels Panteons Reials d\rquote aquest monestir i assisteix als \'faltims dies de la vida d\rquote Elionor de Portugal, la segona esposa del sobir\'e0. L\rquote aparici\'f3 d\rquote una Cr\'f2nica del mestre Aloi posa en q\'fcesti\'f3 la hist\'f2ria oficial, segons la qual la reina Elionor va morir de la pesta negra nom\'e9s un any despr\'e9s del seu matrimoni. A trav\'e9s de les seves p\'e0gines es tra\'e7a una \'e0mplia panor\'e0mica de l\rquote any 1348 a Catalunya i de les conseq\'fc\'e8ncies de l\rquote epid\'e8mia, entre d\rquote altres la mortaldat del 70 % dels monjos que aleshores vivien a Poblet.
\par \pard\lang3082\f1\fs16
\par }
