{\rtf1\ansi\deff0{\fonttbl{\f0\froman\fprq2\fcharset0 Times New Roman;}{\f1\fnil MS Sans Serif;}}
\viewkind4\uc1\pard\lang1024\f0\fs20 A la Fran\'e7a d'entre les dues guerres mundials, encara hi sobreviu una rara secta cat\'f2lica: la d'aquells que no reconeixen l'Esgl\'e9sia d'en\'e7\'e0 que el Papa va pactar amb Napole\'f3 un segle enrere. El nen Catoia, dit \ldblquote l'enfarinat\rdblquote pel costum d'empolvorar-se els cabells com al segle xviii, \'e9s l'\'faltim descendent d'una fam\'edlia occitana de refractaris. La seva inf\'e0ncia hauria pogut ser la de qualsevol nen de la ruralia si no fos pel seu avi, que el prepara perqu\'e8 sigui l'hereu de la 'Petita Esgl\'e9sia' contra la voluntat de la mare. Catoia l'enfarinat \'e9s la novel\'b7la major de la literatura occitana moderna, i una espl\'e8ndida met\'e0fora de les comunitats que agonitzen en una marginaci\'f3 volunt\'e0ria. La traducci\'f3 que en d\'f3na Artur Quintana constitueix un d'aquests textos, personals i segurs, en qu\'e8 un traductor assoleix la categoria d'autor
\par \lang3082\f1\fs16
\par }
