Henry Perowne és un home feliç. Té quaranta-set anys, és un neurocirurgià reconegut i està casat amb la Rosalind, una advocada d'èxit. S'estimen, i també estimen els seus dos fills, un músic amb un futur brillant i una poeta jove. El dissabte 15 de febrer de 2003, dia de les grans manifestacions contra la guerra de l'Iraq, Henry es desperta intranquil, abans que es faci de dia, i casualment és testimoni d'un accident d'avió. La seva angoixa, que no s'adorm amb els seus hàbits quotidians, minarà lentament però segura la placidesa de la seva vida, trencant l'harmonia de casa seva i el quadre de la seva felicitat aparentment indestructible.
