Nathan Zuckerman torna a Nova York, la ciutat que havia deixat onze anys abans. En aquest temps, Zuckerman no s'ha dedicat a altra cosa que a ser escriptor: sense veus que el destorbessin, sense mitjans de comunicació, sense amenaces terroristes, sense dones, sense notícies, sense res més a fer que la seva feina i suportar l'envelliment. Zuckerman camina pels carrers de la ciutat com un fantasma i aviat estableix contacte amb tres persones que trenquen la seva solitud tan ben protegida.
Implicat de sobte amb sentiments com l'amor, el dolor, el desig i l'odi, Zuckerman viu un drama interior d'alta intensitat dramàtica. Emparentada amb algunes de les primeres novel·les de Philip Roth -la comèdia melancòlica The Ghost Writer, el contrapunt entre realitat i imaginació de The Counterlife, els diàlegs característics de Deception- L'espectre se'n va torna a l'estil i els temes incomparables de Roth, així com un pas impressionant cap a una nova fase en el seu compromís insaciable amb la ficció.
