Viktor Askenasi, un professor universitari que volta la cinquantena, passa uns dies de vacances en una illa, lluny de casa seva. Ha emprès aquest viatge en solitari perquè necessita veure amb perspectiva els últims esdeveniments que li han capgirat del tot la vida.Els col·legues de la universitat l'han pres per foll: no cal trencar amb les convencions burgeses; mai, sota cap concepte, no s'ha de canviar l'ordre establert. Però ell necessita seguir aquest impuls, no pot fer com si res no hagués passat; perquè de cop ha vist, com si li hagués caigut una bena dels ulls, que el sentit de l'existència passa per volar, però encara més lluny, perquè sap que aquest canvi és només un pont que el conduirà a conèixer la felicitat o, més aviat, el perquè de l'ésser humà.
En un relat delicat i ple de subtileses, Márai retrata de nou la burgesia, les convencions socials i, sobretot, la recerca de sentir a l'existència, que passa en aquest cas per fugir de les convencions i anar més enllà.
