Entre les dotze de la nit i les cinc de la matinada no dorm ningú. Són les persones que dormen despertes, que expliquen i inventen les seves vides i les seves històries o que narren vides que es transformen en històries. Poden ser històries cruels, de por, d'una cicatriu interior, de quelcom que tal vegada fóra l'Estat portuguès d'altres temps. Poden ser històries d'amors passats, de làpides de qualcú que escombra, del desig de tota una vida, de poder ser feliç sense pensar en ser-ho.
En aquestes històries, en els silencis d'aquests discursos, en les rialles i en les traïcions, el lector va identificant la nit d'un país, la nit plena de veus de tots nosaltres, i la nit silenciosa que és l'aïllament de cada un.
Ahir no et vaig veure a Babilònia és la història de quatre personatges que tracten de reconstruir les seves vides en una interminable nit d'insomni.