Escrita el 2004, aquesta narració presenta l'experiència trasbalsadora d'una infantesa alhora lliure i apassionada, l'experiència radical i formadora de l'Àfrica. Som al 1948. JMG Le Clézio té 8 anys i ha passat la segona guerra mundial refugiat a Niça amb la seva mare i lluny del pare que, com a metge de medicina tropical a Nigèria, no ha pogut reunir-se ni tan sols comunicar-se amb la seva família. Acabada la guerra i aconseguits els permisos, amb la seva mare i el seu germà viatgen fins a Nigèria per reunir-se amb el seu pare. Com dos països somiats, desitjats, esperats, la bellesa d'aquesta obra resideix precisament en aquests dos fets: l'encontre amb el pare i l'encontre amb l'Àfrica. El llibre s'obre amb la narració de l'encontre amb l'Àfrica, una Àfrica violenta, sensual, salvatge, lliure, cruel i íntima: l'Àfrica vista per primera vegada des dels ulls d'un nen occidental. Per acompanyar aquesta prosa feta de la memòria tàctil i sensual, el text inclou també unes quantes fotos en blanc i negre, preses pel seu pare amb una antiga Leica, que constitueixen el diari íntim d'un home que mai no ha parlat d'una manera oberta i franca amb els seus fills, un home dolgut, absort per la seva dura feina de metge tropical, deprimit per l'allunyament de la seva família, frustrat per la seva condició d'estranger a l'Àfrica i estranger a França. Per intentar entendre aquest pare estranger, aquest pare africà, estrany i llunyà, Le Clézio ha escrit aquesta evocació de la figura paterna.
