És amb aquesta veu suggestiva i vital que Herba d'enamorar ens transmet la importància de la vida privada, intentant retornar a la passió el protagonisme que li correspon: parlem, evidentment, de la passió amorosa, però també d'altres passions tan sovint oblidades com la del coneixement, l'amistat, la maternitat o la lectura i també la paraula.
La novel·la pren la vida del filòsof Descartes com a excusa i, a partir de dades històriques reals, s'atreveix a inventar-se les seves passions ocultes segons la perspectiva de tres dones: la reina Cristina de Suècia, la seva amant Hélène Jans, bruixa d'Amsterdam, i Einés Andrade, una noia del nostre segle, desencantada de la vida universitària, que fa una tesi doctoral sobre el filòsof. El que les uneix és la història alternativa, la de la vida quotidiana, la dels seus sabers amagats que es transmeten de generació en generació guardats en baguls al costat de les receptes per curar malalties, les cartes d'amor i els llençols de fil.
Teresa Moure ha publicat més d'una dotzena de treballs, en els quals subratlla la responsabilitat ètica de l'investigador i la por del colonialisme i de l'homogeneïtzació cultural amb una decidida vocació antiglobalització. És autora de llibres com La alternativa no-discreta en lingüística, Universales del lenguaje y linguo-diversidad o La lingüística en el conjunto del conocimiento: una mirada crítica.