Què pot impulsar un home de 35 anys a viure en una residència de vells? No fuig del món quotidià per cap problema. Ingressa a "Els Dies Feliços" per amor a la vida, precisament, i li fascina la necessitat d'estimar i de ser estimat que tothom conserva fins al final.
A Els Dies Feliços el protagonista es mira, la vida com una pel·lícula, amb els seus personatges -entranyables, tendres, caricaturescos- i els descriu amb un estil net, una ironia agredolça, un somriure, "Una novel·la admirable de pudor i d'intel·ligència", ha dit la crítica.
Hi ha escenes -les excursions col·lectives, les festes a la residència- que fan pensar en el mag Merlin i en Mary Poppins. Però Els Dies Feliços és, sobretot, "una novel·la soprenent servida per una escriptura viva, on hi ha una malícia tendra, un punt de cinisme gairebé acariciador" (Le Figaro Littéraire). Un llibre delicat i profund, que es llegeix de pressa però que porta lluny...
Els Dies Feliços ha estat adaptat al cinema i al teatre.
Traducció a 13 llengües.
