El jove Franz Xaver Kappus va demanar a Rainer Maria Rilke què pensava dels seus versos. La resposta, sincera i atenta, del poeta va generar una correspondència que ha esdevingut un paradigma insuperable de la reflexió poètica i d'una determinada actitud vital.
Perquè, com mostren amb claredat les cartes, per a Rilke la poesia és indissoluble de la vida. Aquest és el motiu fonamental de la seva infatigable reflexió: construir amb tant d'amor, d'exigència i de profunditat la pròpia vida, que cantar-la sigui un fet imprescindible.
