Donant voltes amb un vell Citroën per la perifèria de París, un supervivent dels somnis utòpics de la segona meitat dels anys seixanta relata a la filla del seu millor amic, mort fa temps, les vivències de trenta anys enrere. Aquells dies en què hom creia a ulls clucs en la puresa de la revolució. No existia Internet, ni el TGV, ni els mòbils, i la televisió encara emetia en blanc i negre. Al Vietnam, la "guerra popular" sacsejava el poder nord-americà i el Che era més viu que abans de morir...
Olivier Rolin, que l'any 1968 era el responsable "militar" de l'Esquerra Proletària francesa, fa el balanç d'una utopia, el retrat d'una generació i una reflexió sarcàstica i melancòlica sobre l'idealisme, l'exasperació, la ceguesa i la generositat d'un temps que és alhora molt llunyà i molt proper.
