Disset anys després de la mort de l'emperador romà del segle IV, Julià l'Apòstata, dos dels seus contemporanis es disposen a recuperar els diaris personals de l'emperador per escriure una crònica del seu regnat. Els dos escrivents adopten una actitud histriònica davant els fets i una postura saludable davant el sexe, el poder i la política. El resultat és la reconstrucció històrica de l'Imperi romà en un dels moments més àlgids del cristianisme, governat per un emperador enamorat dels déus i dels costums del món antic, un líder sorprenent i excepcional. Julià l'Apòstata és una obra mestra que descriu d'una manera acurada i brillant una època crucial en el desenvolupament de la nostra civilització i és, també, una invitació a meditar sobre la idea que darrere de cada fet històric hi ha un escriptor i una imaginació.
