A partir de les cartes de disset homes i disset dones, Antonio Tabucchi descriu les principals passions humanes, encapçalades per l'amor. Es tracta de disset veus masculines que s'adrecen a un destinatari desconegut, una dona, per explicar estranyes històries d'amor. Del conjunt de monòlegs (ara sensuals, ara nostàlgics, rancorosos, delirants o onírics), en surt un teixit narratiu aparentment amorós, però que també parla de la mort, l'ànim i la passió.
Les dones a qui s'adrecen aquests homes es troben lluny no sols en l'espai, sinó també en el temps; en algun cas són mortes. Les parelles estan marcades per una ruptura, i cada carta és una manera de recuperar el passat, de restaurar un estat de plenitud impossible. Els remitents creuen que finalment han obtingut una resposta que insinua una inesperada sortida al laberint en què es troben tots sense coincidir mai.
