¿Fins a on ens pot portar, col·lectivament, la suma de les nostres desídies individuals? En Charlie i el seu amic no s’ho pregunten. Ells porten una vida ordinària, sense cap mena de complicació; queden per veure futbol a la televisió o per jugar a cartes i fan plegats la cerveseta. No són herois, però tampoc tenen l’ànima submisa. Simplement, per estalviar-se maldecaps, miren cap a una altra banda. Per això triguen tant a adonar-se que els ha tocat de viure en un temps inquietant: el temps de l’entronització d’un règim polític extrem, fosc com el pèl de certs animals de companyia.
