La neu era bruta

Una ciutat del nord de França, en plena ocupació alemanya. Frank Friedmaier, un jove cínic i sense escrúpols, viu en un bordell que regenta la seva mare. Víctima d’un deliri de grandesa, Frank només té una aspiració a la vida: creu que la millor manera d’assolir la plenitud és matant un desconegut com si fos un joc. Un dels homes que freqüenta, Fred Kromer, posseeix una pistola fascinant i el desafia a assassinar un oficial alemany. Com és el primer delicte, la davallada es precipita fins a la presó.
Al límit entre la vilesa i la innocència, Georges Simenon entra en la ment d’aquest personatge i dóna vida al món de la neu bruta, un món sòrdid, ple de traïcions i vileses, més enllà del bé i del mal, que aboca a un final sorprenent. Escrita el 1948 a Tucson (Arizona), La neu bruta és un dels millors exemples de les paraules de l’autor: "Totes les meves novel·les, tota la meva vida, no són més que una recerca de l’home un".