Un llamp il·lumina la figura d'un home que, en una casa buida, es deixa lentament morir de fam. Amb la llum blanca, amb el vent, torna la primera revelació infantil de la seua condició de testimoni passiu de la vida i del segle que s'acaba. La vida són els altres, les veus dels amics que conten el fracàs implacable. Un guerriller urbà de l'esquerra radical, assassí sense mèrit ni victòria. Un missioner que es mor de càncer mentre el sentit de la seua obra es desintegra. Un convidat de vocació, esteta de les dignitats impalpables. És el segle que es mor, entre ressonàncies bíbliques, vent invasor i pedres de lava.
