La Rose i la seva filla viuen aïllades del món exterior en un edifici de Créteil, un barri de l'extraradi parisenc. Un algutzir s'hi presenta per fer inventari dels seus béns i així embargar-los. ¿Està realment tan boja, la Rose, per confondre'l amb un milicià? Per ella el món es va aturar l'any 1943, quan el seu germà va ser assassinat; l'època de l'ocupació encara dura, i tots els qui vivien cinquanta anys enrere continuen en la seva ment. A més a més, els parla, i els insulta, mentre la seva filla Louisiane es tapa les orelles per no sentir-la. Les elucubracions de la seva mare, l'espectacle tan patètic que fa i els espectres amb els quals es baralla dia i nit, a la Louisiane l'exasperen. I davant d'aquest panorama, l'algutzir, impassible, pren nota al seu petit bloc negre.
Insults, ira i bogeria a En companyia dels espectres.
