En els contes d'Ella, maleïda ànima, la mirada de Manuel Rivas continua caracteritzant-se per la distància compassiva i bonhomiosa, comprensiva i solidària que, tanmateix, no evita mai la presència del mal. Un mal que no triomfa mai del tot, perquè sempre hi haurà un ocell que canti, una papallona que voli o una criatura que balbucegi una paraula innocent i redemptora.