Com altres títols d'António Lobo Antunes, Exhortació als cocodrils és una novel·la de construcció polifònica, una obra que alterna quatre veus que furguen en les ferides obertes de l'existència.
En aquest cas, quatre veus femenines reviuen l'angoixa i la por viscudes a Lisboa al costat d'un escamot extremista. Un grup no gaire allunyat dels que, passada la revolta dels clavells, van servir amb bombes i dinamita els interessos del general Spinola. Condemnades a recordar, somogudes pel clima de terror viscut, s'encaren al dia a dia mirant de conjurar les obsessions i l'angoixa passada amb l'evocació d'una infantesa i un temps perduts. Entre la realitat i el somni i el deliri, les quatre dones reflecteixen la ferocitat i la desgràcia del cocodril, metàfora personal d'una manera de veure l'apocalipsi.
Com una síntesi entre les pintures d'El Bosco i la tragèdia grega, la darrera novel·la de Lobo Antunes es desplega oferint un fresc de l'apocalipsi amb aires de guinyol.
