Un poeta andalusí, un metge jueu i l'escuder d'un noble hispà es coneixen el 1064 durant la primera croada dels cavallers cristians contra l'Àndalus morisc. Però els seus camins se separen i no es tornen a veure fins al cap d'uns quants anys, quan es retroben a Sevilla. El poeta ha esdevingut un gran visir, l'escuder s'ha fet cavaller i s'ha enamorat de la filla del metge jueu.
Una nit funesta al pont d'Alcántara, tots tres s'adonen que l'esplendor cultural i la convivència pacífica tenen els dies definitivament comptats. Els destins d'aquests tres persontages reflecteixen l'època daurada en què l'Àndalus va ser un centre de cultura i d'art.
El pont d'Alcántara no és únicament una vivíssima narració d'aquests tres destins, sinó també el retrat històric d'un model de civilització i de convivència pacífica entre cultures.
