Fernando Pessoa, el gran escriptor portuguès, va atribuir les seves obres a diversos escriptors imaginaris, que ell i la posteritat han anomenat heterònims. Ricardo Reis és un d'aquests heterònims: un metge de professió, poeta, epicuri, classicista i monàrquic, que va nèixer el 1887 i es va exiliar al Brasil, quan es va instaurar la República al seu país natal. A L'any de la mort de Ricardo Reis, José Saramago (Azinhaga, Ribatejo, 1922) narra la història d'aquest personatge d'ençà del moment que torna a Portugal, després de la mort de Fernando Pessoa (30 de novembre de 1935). Així, la vida de l'autor i la del seu heterònim, igualment reals o imaginades, s'entrellacen en una reflexió profunda i apassionada sobre la veritat i la unitat de l'individu; una reflexió que es projecta sobre l'escenari nostàlgic d'una Lisboa recreada amb la mestria de què José Saramago ha donat prova amb la creació d'una de les obres més consistents i reconegudes de la novel·lística europea contemporània.
