José Costa és un "escriptor fantasma», un geni de la paraula que escriu articles, tesis, discursos i biografies perquè altres signin com a propis. La seva condició anònima contrasta amb la professió de la seva dona, una locutora de televisió que cada dia guanya una mica més de prestigi gràcies a l'arma més efectiva: l'aparença. De tornada d'un congrés d'escriptors, José fa escala a Budapest on s'enamora de la llengua búlgara. En un segon viatge a aquella ciutat l'escriptor decideix aprendre l'idioma i conrear un nou gènere literari: la poesia. A Budapest la vida de José troba una alternativa, oposada i complementària a la del seu Brasil natal. Allà es converteix en Zsoze Kósta, redescobreix l'amor i veu com l'estricte principi professional de no revelar la seva identitat es trenca.
Buarque ha escrit a Budapest una novel·la sobre la fama i l'aparença, sobre els conflictes de la identitat, sobre la realitat i la ficció, amb la fluïdesa i una força captivadores.
