La darrera obra publicada de Dino Buzzati, el setembre de 1971. En els cinquanta-un textos que componen el llibre, sovint autobiogràfics, es reprenen en clau renovada els temes preferits de l'autor: la inquietud de l'espera, el pas del temps, els malsons nocturns, la natura inabastable, la natura, la mort, el destí inexorable; però també els problemes que amenacen el món: la guerra, el perill nuclear, la contaminació, la deshumanització, uns problemes que, més de vint-i-cinc anys després, segueixen sent d'una vigència colpidora.
I tot això sobre un fons de quotidianitat solcada d'estranys signes premonitoris, una contínua oscil·lació entre la crònica periodística i el realisme fantàstic on predomina un dels elements propis de l'autor: la ironia, a voltes divertides, a voltes d'un sarcasme cruel, gairebé apocalíptic.
