Una dona observa l'home que, assegut en una butaca blava, llegeix i fuma a la casa del davant. Hi veu un ésser envellit que sembla amagar alguna cosa fosca i terrible. És una figura molt diferent del jove professor brillant i altiu que ella recorda. Sap que, plantat davant dels records, l'home sent el pes de les seves renúncies, de la seva covardia i d'una vella història de dolor i de desig, d'amor i de mort.
Déu assegut en una butaca blava (Premi de la Crítica espanyola 1997) és la història d'un triangle amorós, però ofereix també un testimoni d'una època i una reflexió sobre els paranys del poder i el paper de l'intel·lectual en la societat
