Si Danubi abraçava una gran àrea geogràfica i històrica, a Microcosmos (premi Strega de novel·la, 1997), Claudio Magris ens acompanya a descobrir llocs cada vegada més petits. De la descripció d'un paisatge al retrat d'existències mínimes, de fets tràgics o còmics que l'han marcat, emergeix una narració erràtica i fluctuant com el corrent d'un riu. Cadascun d'aquests móns tan diferents -que, malgrat tot, es reflecteixen i s'integren en la paràbola d'una existència- viu en la presència simultània del present i el passat, en l'epifania de l'instant i de la memòria, d'hores fugitives o segles llunyans.
