Els llums de la costa siciliana s'albiren des de l'embarcació que es dirigeix a Cefalú des de l'illa de Lipari. A bord, el baró de Mandralisca estreny contra el seu pit una taula d'Antonello da Messina, on apareix el somrís enigmàtic d'un personatge desconegut. Podria ser un home malalt, afectat de silicosi, que viatja en la mateixa nau. Al voltant d'aquest retrat misteriós, es desplega una descripció dels fets històrics i socials dels anys del Risorgimento italià, que culminaran amb el desembarcament de Garibaldi a Sicília l'any 1860.
Vincenzo Consolo va néixer a Sant'Agata di Militello, Sicília, l'any 1933. Encoratjat per escriptors com Vittorini i Calvino, va traslladar-se a Milà, on viu des del 1968. Va debutar com a escriptor amb La ferita dell'aprile (1963), però va obtenir la consagració literària amb El somrís del mariner inconegut (1976). De la seva producció literària, cal remarcar Lunaria (1895; en català, Retaule), Le pietre di Pantalica (1988), Nottetempo, casa per casa (1992), L'olivo e l'olivastro (1994), Lo spasimo di Palermo (1998) i Di qua dal faro (2000). Ha rebut nombrosos premis i distincions pel conjunt de la seva obra i és considerat un dels millors prosistes italians de l'actualitat.
