El crim de què acusen Marie Cappelle, la senyora Lafarge, és un dels crms me´s corrents: una dona que enverina el seu marit.
Hi ha res més banal? De mòbils mai no en falten. I tanmateix, quan el 1840 Marie Cappelle és jutjada per haver enverinat el seu marit amb arsènic, França es parteix en dos. D'una banda hi ha els que creuen en la seva innocència, i de l'altra els que estan convençuts de la seva culpabilitat. El país sencer viu pendent de sentir la seva sentència, que finalment condemna la jove a cadena perpètua.
I és que la senyora Lafarge no és una acusada qualsevol, sinó una dona de l'alta societat emparentada amb la reialesa i que fascina tothom per la seva intel·ligència i el seu magnetisme, mentre que la víctima és un home vulgar, brutal i odiós.
L'ombra de la senyora Lafarge inspira infinitat de textos, entre els quals el d'un prestigiós autor, Alexandre Dumas, que es va publicar en forma de fulletó i que fins avui no havia vist mai la llum en un volum.
En el declivi ha de la seva carrera, Dumas pretén amb aquesta obra excusa el crim d'una dona que va conèixer en persona i amb la família de la qual se sent en deute. Per fer-ho se serveix a bastament de les obres autobiogràfiques que va escriure la condemnada. Tot plegat, per oferir-nos un text en què es desplega tota la força del gran escriptor.
