El cementiri de Praga

{\rtf1\ansi\deff0{\fonttbl{\f0\fnil MS Sans Serif;}{\f1\fnil\fcharset0 MS Sans Serif;}}
\viewkind4\uc1\pard\lang3082\f0\fs16 Som al mes de mar\f1\'e7 de 1897, a Par\'eds, espiant des de les primeres p\'e0gines d'aquesta magn\'edfica novel\'b7la a un home de seixanta-set anys que escriu assegut a una taula, en una habitaci\'f3 abarrotada de mobles: el capit\'e0 Simonini, un piemont\'e8s establert a la capital francesa, que des de molt jove es dedica al noble art de crear documents falsos...Home de poques paraules, misogin i golafre impenitent, el capit\'e0 s'inspira en els fulletons de Dumas i Sue per donar fe de complots inexistents, fomentar intrigues o difamar les grans figures de la pol\'edtica europea. Cavaller sense escr\'fapols, Simonini treballa al servei del millor postor: si primer fou el govern itali\'e0 qui va pagar per les seves impostures, despr\'e9s van arribar els enc\'e0rrecs de Fran\'e7a i Pr\'fassia, i fins i tot Hitler acabar\'e0 aprofitant-se dels seus malvats oficis...
\par
\par \f0
\par }