{\rtf1\ansi\deff0{\fonttbl{\f0\fnil\fcharset0 MS Sans Serif;}{\f1\fnil MS Sans Serif;}}
\viewkind4\uc1\pard\lang3082\f0\fs16
\par El nou llibre d'un autor que ha esdevingut llegendari
\par
\par L'any 1958 James Ellroy t\'e9 deu anys i, enmig d'una discussi\'f3, rep una violenta bofetada de la seva mare; ell la maleeix i li desitja que mori. Tres mesos despr\'e9s, Jean Hilliker mor estrangulada en un assassinat que no s'ha resolt encara. Torturat per la culpa, Ellroy ha passat la vida buscant alg\'fa com Ella, una dona a qui ell pogu\'e9s estimar i protegir com no va poder fer amb la seva mare.
\par
\par A la ca\'e7a de la dona \'e9s la confessi\'f3 d'un depredador, un tractat sobre la culpa i sobre el fet de sentir-se male\'eft. James Ellroy ens narra la seva inf\'e0ncia trencada, els seus anys de delinq\'fcent juvenil de poca volada, una estada a la pres\'f3, la seva avidesa sexual, els seus matrimonis fracassats... Unes mem\'f2ries novel\'b7lades tenyides per la seva obsessi\'f3 per les dones -especialment les altes i p\'e8l-roges com la seva mare-, amb el seu estil tallant i suggerent, caracter\'edstic, inimitable.
\par
\par James Ellroy despulla la seva vida amb el tremp narratiu de les seves millors novel\'b7les.
\par
\par \'abCom sempre, l'escriptura \'e9s esmolada, impregnada del seu humor negre i abrasiu. No es calla res.\'bb (Chuck Palahniuk)
\par
\par \'abHi ha molt m\'e9s que morbo en l'obra d'Ellroy. Hi ha els seus dimonis.\'bb (El Pa\'eds)
\par
\par \'abFascinant i absolutament perturbador.\'bb (Entertainment Weekly)
\par
\par
\par
\par
\par
\par Traducci\'f3 de Ferran R\'e0fols.
\par
\par
\par
\par James Ellroy
\par
\par Nascut el 4 de mar\'e7 de 1948 a Los Angeles, Calif\'f2rnia, \'e9s un dels escriptors de novel\'b7la negra contempor\'e0nia m\'e9s famosos. Es caracteritza per una narrativa directa, suggerent, tallant, dura, que continua l'obra de Dashiell Hammett o Raymond Chandler. Desplega un humor fosc, amb personatges sovint decadents i desesperan\'e7ats, en uns Estats Units autoritaris, racistes i conservadors.
\par American Tabloid, My Dark Places i The Cold Six Thousand han estat considerades millor novel\'b7la o millor llibre de l'any per Time, The New York Times o Los Angeles Times, entre altres reconeixements. Algunes de les seves novel\'b7les s'han portat al cinema, com LA Confidential o La dalia negra, amb gran \'e8xit.
\par A la ca\'e7a de la dona \'e9s el primer llibre tradu\'eft al catal\'e0.
\par
\par
\par
\par
\par \f1
\par }