Hi ha una dita segons la qual tot depèn d'on has nascut, i per ratificar aquesta asseveració, Dario Fo ens proposa una visita al món de la seva infantesa i adolescència. Fo va viure els primers anys al Nord d'Itàlia, prop de la frontera amb Suïssa. Aquell era un lloc de trobada de gent diversa, que contava històries que barrejaven realitat i ficció. Com que el jove no destacava per la seva potència física, va intentar fer-se un lloc entre els seus inventant i contant històries. I ho va aconseguir.
El relat s'inicia amb el naixement del futur Premi Nobel de Literatura i avança cap als anys d'infantesa, l'adolescència, el trauma de la Guerra Mundial i els seus estudis a l'acadèmia d'art. Fo recrea, amb ironia i un gran sentit de l'humor, unes vivències, un país i una època que determinaren la seva concepció del món i de l'art, així com també el posicionament cívic. És un autoretrat colorista, fresc i incisiu, memorable, en definitiva.
