Quan al novembre del 2001, amb la caiguda del règim talibà, Åsne Seierstad entra a Kabul amb l’Aliança del Nord, la primera persona amb qui es troba és el llibreter Sultan Khan, un patriota afganès i cap de família. Els prestatges de la seva llibreria són plens a vessar de volums en diverses llengües, reculls de poesia, llegendes afganeses, novel·les, i ell és un venedor hàbil i bon conversador: "Primer els comunistes van cremar els meus llibres, després els mujahidins em van arrasar la botiga, finalment els talibans me’ls van tornar a cremar".
Un dia, el llibreter de Kabul la convida a sopar a casa seva, li presenta una de les seves dones, els seus fills, els germans, les germanes, la mare… Els homes riuen, expliquen anècdotes i fan broma, però les dones parlen poc: la Leila, la Jamila, la Sonya no comencen mai una conversa ni responen directament quan hi ha homes davant. Durant la seva convivència amb aquesta família, Åsne Seierstad és testimoni directe d’amors prohibits, de matrimonis de conveniència, de crims, punicions i de revoltes callades de les dones que, com la Leila, encara se senten condemnades a "menjar pols".
