Helene Hegemann ens sacseja lànima amb una obra brutal: Una novel·la duna intel·ligència sorprenent, una extravagància fascinant i una eloqüència deliciosa, segons Die Welt.
La Mifti, de setze anys, viu a Berlín immersa en una espiral vertiginosa i autodestructiva de festa, drogues, sexe i escatologia. Obsessionada per la seva mare morta i per una amant més gran que ella, sarrossega pel fang combinant les reflexions més elevades amb la set dexperiències radicals. Però, si allargués la mà, algú la salvaria?
Laxolot ja no somriu. El pis està a rebentar de gent amorrada a les seves copes, asimetria, histèria i setí, és a dir, tot allò que fa que un vestit de festa sigui bo, i alguns dels convidats shan empastifat la cara amb alguna merda brillant.
Helene Hegemann, nascuda el 1992, viu a Berlín. La seva primera novel·la, Axolot atropellat, ha estat saludada com una revolució en el món de les lletres alemanyes, i lautora ha estat qualificada de nena prodigi de la literatura al seu país, tot i arrossegar també una polèmica acusació de plagi. Ha estrenat una obra dramàtica, Ariel 15, i una pel·lícula, Torpedo. És filla del catedràtic i director teatral Carl Hegemann.
Traducció de David Cañadas, traductor de A contrallum, de Thomas Pynchon