Els relats de Ni puc ni vull se situen a la frontera de l’aforisme esmolat i les entrades d’un dietari personal. Que ningú no s’enganyi: la seva simplicitat ho és només en aparença. En la brevetat, Lydia Davis explota el seu univers quotidià, empeltat d’ironia, ritme i intel·ligència. De fet, sembla que, aïllant els elements més ínfims del dia a dia i mirant-se’ls del dret i del revés, Davis extregui tot allò que té d’extravagant la nostra vida.
A Ni puc ni vull, el lector hi trobarà relats literals d’una sola línia, relats biogràfics i també altres d’inspirats en la correspondència entre Flaubert i Louise Colet, la seva amiga i amant, o en els somnis de l’autora i dels seus amics, però el que no varia en aquesta col·lecció de contes i microcontes és l’atmosfera poderosa de la seva prosa, fresca i perspicaç.
Lydia Davis (Northampton, Massachusetts, 1947) és autora d’una novel·la i de sis reculls de relats breus previs, el darrer dels quals, Varieties of Disturbance, va ser finalista del 2007 National Book Award. L’any 2013, va ser guardonada amb el prestigiós Man Booker International Prize. A més d’escriure, és traductora del francès especialitzada en literatura i filosofia i ha traduït, entre d’altres, autors com ara Flaubert, Proust i Blanchot. Enrique Vila-Matas descriu el món literari de l’autora com una combinació d’intel·ligència, brevetat aforística, originalitat estètica, comèdia lleugera, influx filosòfic i saviesa humana.
