{\rtf1\ansi\deff0{\fonttbl{\f0\fnil\fcharset0 MS Sans Serif;}}
\viewkind4\uc1\pard\lang3082\f0\fs16 Els alumnes catalans obtenen uns resultats que es troben molt per de sota del que el pa\'eds pot leg\'edtimament aspirar. Per\'f2, si avaluessin el nostre sistema educatiu per les seves pretensions morals, probablement ocuparia la primera posici\'f3 del m\'f3n. Les nostres escoles s\rquote avaluen m\'e9s d\rquote acord amb la noblesa dels seus prop\'f2sits que amb la realitat dels seus resultats. Aix\'f2 posa de manifest una gran confusi\'f3 moral que no \'e9s, en absolut, aliena als resultats. Una de les manifestacions d\rquote aquesta confusi\'f3 \'e9s l\rquote oblit de la dimensi\'f3 pol\'edtica i republicana de l\rquote escola. Avui la nostra escola es mostra m\'e9s preocupada per preservar la salut an\'edmica del "jo" dels alumne que per formar ciutadans competents i sembla considerar m\'e9s noble fomentar l\rquote espontane\'eftat (suposadament) innocent que l\rquote emulaci\'f3 de la virtut. Cal, doncs, recuperar la dimensi\'f3 pol\'edtica de la pedagogia, sense la qual l\rquote escola es desvirtua a ella mateixa. No deixa de ser sorprenent que a Catalunya, \'e9s a dir, al si d\rquote una societat que vol entendre\rquote s a ella mateixa com una naci\'f3, el valor de la transmissi\'f3 sigui cont\'ednuament q\'fcestionat.
\par }
