Sempre que es debaten les grans inquietuds del nostre temps –el racisme, la intolerància, la violència, l’abús de drogues, etc.– s’arriba a la mateixa conclusió: són qüestions que s’han d’afrontar des de l’escola. Però també sabem que a gairebé tots els països es parla de la crisi de l’educació i se succeeixen els plans d’estudi, el desconcert dels mestres, les protestes dels estudiants, les queixes dels pares, la pugna entre ensenyament públic i privat.
Sembla oportú, doncs, aturar-se un moment per plantejar les qüestions essencials: què és l’educació?, què ha estat i què pot arribar a ser?, què n’esperem?, consisteix en la mera transmissió de coneixements o ha de formar per al civisme democràtic?
Aquest assaig intenta respondre a aquestes preguntes i plantejar-se altres qüestions fonamentals: la tensió educativa entre disciplina i llibertat, l’eclipsi de les humanitats, els límits de la neutralitat escolar, el paper de la família, la formació moral i la seva relació amb el sexe, les drogues o la violència… Es tracta d’una reflexió d’abast filosòfic però amb uns resultats pràctics que afecten el més ampli espectre social.
