{\rtf1\ansi\deff0{\fonttbl{\f0\fnil\fcharset0 MS Sans Serif;}{\f1\fnil MS Sans Serif;}}
\viewkind4\uc1\pard\lang1027\f0\fs16 El pa\'eds i la seva gent han canviat; el m\'f3n no \'e9s el mateix avui que l'any 1978. Hi ha hagut sotragades fortes, molta mat\'e8ria sobre la qual dir alguna cosa, sobre la qual interrogar-nos. Fer-nos preguntes i emetre parers, aquestes s\'f3n les armes de l'opinador. Les preguntes posen en evid\'e8ncia per passiva les mancances que qui escriu vol posar sobre la taula. Les sent\'e8ncies, l'opini\'f3 en el sentit estricte del mot, marquen clarament el territori ideol\'f2gic de qui escriu. Aquestes s\'f3n les aig\'fces per on ens movem aquells que exposem en p\'fablic els acords o desacords amb el m\'f3n. Per a Salvador Red\'f3, escriure i fotografiar s\'f3n dues necessitats vitals. Ho ha fet, com reconeix Gon\'e7al Mazcu\'f1\'e1n en el pr\'f2leg, de manera directa, planera, entranyable, oberta agra\'efda i contundent. Perqu\'e8 , com el lector podr\'e0 comprovar, els seus escrits i les seves imatges "no s'entretenen en foteses ni fan concessions". Sempre tiren pel dret. "Hi ha massa actituds a combatre", ens diu, encara que alguns no ho vulguin veure i prefereixin dar-ne "la culpa als forners", com ir\'f2nicament titula el darrer article d'aquest recull.\lang3082\f1
\par }
