La introducció dels sistemes d'edició digital no lineal en l'elaboració de programes informatius de televisió ha modificat l'estructura de les redaccions i ha desencadenat transformacions professionals, laborals, econòmiques i, fins i tot, expressives. Els equipaments informàtics permeten muntar les notícies, reportatges i documentals com si d'un text es tractés, ordenant i modificant imatges i sons com simples paraules o frases d'un escrit. Aquesta innovació comporta la introducció de noves figures professionals i el reciclatge d'oficis tradicionals. En el cas dels noticiaris, els redactors esdevenen, per força, teleperiodistes: actualment ja editen les seves peces i llegeixen el text en off des dels seus ordinadors. Amb una forta inversió en tecnologia, moltes empreses han pogut eliminar mà d'obra.
Amb tot, com que la majoria dels professionals que ara editen les notícies no han rebut la formació preceptiva, i com que han afegit aquesta nova tasca a les seves atribucions quotidianes, la qualitat de les peces se n'ha ressentit.
Teleperiodisme digital analitza el procés de transformació que la innovació tecnològica ha comportat per als professionals dels informatius de televisió.
Josep Maria Micó és periodista. Actualment és professor de la Facultat de Ciències de la Comunicació Blanquerna de la Universitat Ramon Llull i de la Facultat d'Empresa i Comunicació de la Universitat de Vic. Participa en projectes de recerca sobre periodisme digital i nous perfils professionals.
